"Algun cop has tingut la certesa d'estar en algun lloc al qual no pertanys però del que no pots sortir? Has justificat actituds o actes poc sans però normalitzats? Sents que allò que és normal et fa mal?" Amb aquesta reflexió arrenca la descripció de Fes-ho diferent (Excellence Editorial, 2023), el nou conte escrit per Irene Gómez i Nataxa Ruzafa. 

Hem conversat amb aquestes joves de Rubí sobre aquest conte que aborda el tema de la violència de gènere dins el nucli familiar, i que ofereix eines per a identificar-les i treballar-les, tant amb adults com amb infants.

- Com va sorgir la idea d'escriure un conte juntes?

- Irene Gómez.: Jo sóc mestra d'Infantil, tot i que he estat uns anys a Primària, ara torno a estar a Educació Infantil. Escric des de fa temps, però mai m'havia passat pel cap que podia publicar. I realment els contes són una eina que faig servir, perquè moltes vegades amb els nens és més fàcil d'explicar algunes coses, sobretot a nivell emocional. Així, fa tres anys, em vaig decidir, i aquest ja és el quart. Sempre intento, doncs, incloure una part pedagògica, per a famílies però també perquè es puguin treballar a l'aula.

- Nataxa Ruzafa: Jo sóc psicòloga de formació, però sempre m'ha agradat molt dibuixar i ho he anat aprenent de manera autodidacta, fins que m'han anat sortint encàrrecs professionals en l'àmbit de la il·lustració, participo al Col·lectiu Rubinenc d'Il·lustradors i Il·lustradores de Rubí (C.I.R.C.), i ara compagino les dues feines. A nivell editorial, ja havia fet una portada d'un poemari, però mai havia fet un conte il·lustrat.

- Fins que la Irene li va proposar?

- N.R.: Sí, ella em va contactar per xarxes socials, ens vam conèixer... i ha sigut un viatge molt bonic. M'ha agradat molt poder aportar i complementar, des de la il·lustració, aquest missatge que la Irene ha volgut traslladar. 

- I.G.: De fet, jo vaig contactar amb la Nataxa després de veure la imatge del cartell de les activitats del 25 de novembre a Rubí, que em va agradar molt, ara fa dos anys. En aquell moment encara no m'havia plantejat començar a escriure però vaig tenir clar que si tornava a publicar, seria ella la il·lustradora. Aleshores, fa un any, quan ja tenia el text enllestit i l'editora em va donar el vist-i-plau, li vaig fer la proposta. I vam quedar per fer un cafè, i òbviament em va dir que sí (riuen).

- Com ha estat el procés creatiu?

- I.G.: Hi ha una part del text que vaig decidir retirar-la perquè era una mica dura. Aleshores, a partir del meu text, la Nataxa l'ha complementat amb les il·lustracions. De seguida que les vaig veure vaig adonar-me que havia sabut copsar perfectament el missatge. 

- N.R.: De fet, quan vaig acabar de llegir el conte, de seguida em van venir moltes idees i moltes imatges al cap. Per com sóc jo, per allò a què em dedico... vaig tenir moltes idees sobre com enllaçar-ho amb la part emocional, que és el que busca aquest conte. La il·lustració intenta reflectir algunes coses a nivell metafòric, algunes emocions com la ira, la tristesa, l'apatia, la llum apagada quan et fas petiteta i com sents que t'anul·la a nivell relacional la persona amb qui convius... En el meu cas, vaig voler reflectir aquestes emocions i altres temes als que em dedico, com a l'acompanyament de persones. Tot i que no ha estat un conte cogenerat, sinó que jo vaig treballar a partir d'un text ja fet, ha estat molt fluïd, ens hem entès molt bé... 

- I.G.: El conte, òbviament, és de totes dues. Però com a autora, de vegades tens la por que la il·lustradora no sàpiga transmetre allò que vols, perquè el primer que es veu és la seva il·lustració... però en aquest cas, totes dues hem sentit que ens hem sabut interpretar perfectament i transmetre allò que volíem.

- Quines persones creuen que llegiran aquest conte? S'adreça a públic infantil, juvenil, adult...?

- I.G.: Jo crec que els contes no tenen edat. Sí que és cert que, per la temàtica, identificar la violència de gènere dins de l'àmbit familiar, sembla que sigui per a públic adult, i no: recentment he explicat el conte a alumnes de 3r i 4t de Primària i són capaços d'entendre què passava al conte, a tots els personatges (tant als adults com als nens), i relacionar amb vivències seves. Per mi, aquesta és la clau, poder fer aquest aprenentatge i dir: "Ei, això t'està tocant alguna tecla?"... i això li pot passar a un nen de 10 anys i també a un adult de 40.
 
- N.R. A la presentació que vam fer aquí a la Biblioteca en el marc de les activitats del 8-M a Rubí, també vam destacar que és una eina interessant per treballar-la a nivell familiar. Està fet en un llenguatge que ho poden entendre els nens, és cert, però és que als adults també ens costa, de vegades, identificar algunes situacions de violència. Ja hem rebut algun feedback de persones adultes que, en llegir-lo, han connectat i se'ls han remogut algunes coses. És a dir, tot i que l'àlbum il·lustrat, per la mateixa tipologia de llibre, és més adreçat a nens i nenes, també arriba als adults i a més, els pot servir com a eina per traçar estratègies. 

- És una temàtica que tracten habitualment en els seus contes i il·lustracions?

- N.R. Jo vaig ser l'autora de la il·lustració del 25-N, Dia Mundial contra la Violència Masclista, de Rubí, per encàrrec. La meva línia com a il·lustradora sempre té un missatge feminista de base, perquè és molt "jo", i altres temes socials. També he fet alguna col·laboració amb entitats, com Rubí Acull, per poder arribar amb missatges feministes a altres cultures i intentar ser el més interseccional possible. Com a psicòloga, no hi estic especialitzada, però m'hi trobo molt sovint... 

- I.G.: Sí, jo també m'hi trobo en el dia a dia. En el meu cas, els meus tres contes anteriors - M'estimo, Amb ales de papallona i Els gats no mengen ratolins - estan molt centrats en l'autoestima, l'empoderament, el saber qui som... i no deixar que ningú ens trepitgi, que les relacions siguin equitatives.

- Com a dones, creuen que l'àmbit literari, artístic... és més equitatiu que d'altres, com per exemple el món de l'esport?

- N.R. És una pregunta una mica difícil perquè això de vegades depèn molt de l'experiència subjectiva, però crec que l'equitat no l'hem aconseguida, sinó que encara estem molt lluny: les possibilitats que tenim les dones i els homes no són les mateixes, no tenim la mateixa visibilitat ni representativitat. Hi ha més obres escrites per homes que per dones i a nivell artístic, també. Però sí que és cert que, en el meu àmbit, per exemple, al col·lectiu d'il·lustradors i il·lustradores hi ha moltes més dones que homes, però a nivell de trajectòria professional, que es vegi, arribi a un nivell que t'hi puguis guanyar la vida... hi ha molts més homes que s'hi poden dedicar.

- Han titulat el conte Fes-ho diferent. Per què?

- I.G.: El conte ha tingut molts títols, fins que al final d'escriure el text em va sortir aquest. La idea que vol transmetre és que quan una cosa et fa mal, o sents una mica de rebuig, "fes-ho diferent". A les escoles on he anat a explicar el conte, la primera reflexió que faig és aquesta: "En quin moment de la vostra vida decidiu fer una cosa diferent?", i la conclusió és que fem les coses d'una manera diferent quan no ens agrada com ens fa sentir. Sota aquest concepte podem incloure moltes coses, que es fan en el dia a dia i que no estan bé i s'han de canviar.