rubitv.cat Tancar
 
 
23-11-2018
 

La Marató de TV3 a Rubí: diu molt de tu!

Dani Pernas

La Carme, de ben petita, era una noia extravertida, amb una vessant artística que segurament li venia de família. Ara, en la maduresa dels trenta i escaig mantenia aquella vessant artística i havia guanyat en decisió i valentia, que li havien permès engegar la seva pròpia empresa, la qual a base d'esforç i de feina ben feta havia implantat amb bona acollida i immillorable futur, compaginant-la amb la maternitat. Un cop casada, el seu marit i les seves dues filles s'havien convertit en el centre de la seva felicitat. La Carme era una noia feliç. Un dia, uns bonys sospitosos, visita al metge, càncer de pit. Segurament, tot el món feliç es va ensorrar com un castell de cartes, tot i que no va dubtar ni un moment a lluitar, a plantar cara a aquella refotuda malaltia. Va perdre els cabells, però va guanyar dignitat amb el seu mocador al cap. Va perdre força, però va guanyar fortalesa. Va perdre hores de família, però va guanyar amor cap a ella. La Carme, sent decidida i amb una gran fortalesa i empenta, va superar aquella malaltia. Va perdre dies de feina, però va guanyar nous projectes per engegar. Un dia, amb el neguit a la panxa, va anar al metge. Aquell dia anava a recollir uns resultats importants, els més importants de la seva vida, i sí, definitivament havia guanyat el partit, estava neta de càncer! Contenta, agafa el telèfon i truca a la seva estimada mare. L'Anna també sortia del metge. En rebre la notícia es va emocionar de felicitat, tot i que va haver de respondre a la filla que li acabaven de diagnosticar la mateixa malaltia que en aquella trucada la seva filla li acabava de confirmar que havia superat. L'Anna també la va superar i torna a lluir el seu pentinat característic. La Carme ha engegat amb gran èxit el seu nou projecte i llueix una melena exuberant. Ambdues gaudeixen plenament de la família, tot i enyorar per sempre el seu estimat pare i marit, en Josep.

Aquest és un cas de càncer que sento proper; tanmateix, crec que tots ens sentim interpel·lats per aquesta malaltia, donat que tots coneixem algú que l'ha patit. La Carme i l'Anna -o poseu-hi el nom que conegueu- se n'han sortit, en part gràcies a la seva valentia, força i tenacitat, però en part, també, gràcies als fantàstics equips de professionals de l'àmbit sanitari que les han atès. I és que Catalunya és pionera en la recerca del càncer en l'àmbit de l'estat espanyol i hem d'estar orgullosos de la capacitat dels nostres doctors i investigadors. Malauradament, no hem d'estar tan orgullosos quant a les xifres d'inversió pública a l'estat espanyol, i a Catalunya per extensió. Per posar uns exemples, en l'últim estudi que es va fer el 2016, mentre que la mitjana dels estats europeus ronda els 593,7 €/habitant, amb un creixement del 29 % respecte de la inversió el 2007, a Espanya, la xifra és de 285,5 €/habitant, amb un creixement de la inversió respecte del 2007 del -4 %. Aquestes xifres, passades a inversió respecte al PIB, a Europa se situen en el 2,04 %, amb un creixement percentual respecte del 2007 del 15 %, i a Espanya, la xifra és de l'1,22 %, amb un creixement negatiu vers el 2007 del -3 %. Si agafem per exemple els Països Baixos, la distància quant a inversió és sideral, ja que s'hi inverteixen 841,1 €/habitant o un 2 % del PIB, amb un increment del 33 % o un 20 % del PIB respecte del 2007. Poso aquest exemple com a cas significatiu per destacar la gran tasca dels científics al nostre país, perquè, tot i la diferència notable d'inversió i la disminució respecte del 2007, el creixement des d'aquest any quant a la producció de publicacions -per tant, els resultats de la tasca científica- és equiparable a la dels Països Baixos: ambdues freguen el 160 % d'increment, essent a partir del 2012 quan el vector estadístic té una crescuda més exponencial en el cas de casa nostra.

Comptat i debatut, podem arribar a la conclusió que, malgrat un evident dèficit pel que fa a la inversió pública, la feina dels investigadors és incessant i d'una gran categoria.

És per això que programes com La Marató de TV3 tenen la seva justificació i una gran vàlua. Una televisió pública que molts s'esmercen a desprestigiar té l'enorme mèrit, any rere any, de recaptar milions d'euros per destinar a recerca. Això ens hauria d'omplir d'orgull, igual que veure la qualitat de la gent d'aquest país que any rere any, hi hagi crisi econòmica o no, posa el seu granet de sorra aportant el que pot per, entre tots i totes, sumar grans quantitats. Aquest dia, potser un dels que ens han de fer sentir més orgull de país, la gent es mobilitza, ja sigui per anar a atendre els telèfons de La Marató, ja sigui organitzant actes.

Enguany, l'Institut L'Estatut de Rubí torna a organitzar un acte on tota la comunitat educativa del centre es torna a mobilitzar, aquesta vegada més que mai. L'acte de l'Estatut per recaptar fons per a La Marató té els seus orígens fa uns quants anys, quan es va celebrar per recaptar diners per a la recerca del càncer. Els alumnes de batxillerat es van voler organitzar per aconseguir fons, ja que un company de classe patia càncer, i ho van fer al pati de l'institut. Així ha anat passant d'any a any, i ha anat creixent darrerament. Aquest any, amb la voluntat d'obrir-ho totalment a la ciutat i fer-hi partícip a tothom que vulgui, sortim de l'Institut i ho fem al centre, a la plaça del Doctor Guardiet, on organitzem una festassa dissabte 1 de desembre de 10:30 a 16:00 hores amb actuacions de cultura popular, concerts, botifarrada, trobada de motards pel càncer, sortejos de productes i obsequis dels moltíssims comerços de Rubí que han volgut participar-hi. Si La Marató és motiu d'orgull, quan tothom es presta a col·laborar de la manera que ho han fet persones a títol individual, entitats, comerços, grups musicals, partits polítics i l'Ajuntament posant tota la infraestructura necessària, també sents orgull de ciutat, orgull com a rubinenc.

Ara, només hi faltes tu: la teva participació pot resultar vital perquè molts coneguts nostres que estan lluitant contra el càncer guanyin la partida i els podem seguir abraçant. Per això, us esperem dissabte 1 de desembre entre 10:30 i 16:00 a la plaça del Doctor Guardiet perquè recaptar el màxim de fons per a la recerca del càncer diu molt de tu, diu molt de Rubí!

Dani Pernas

 
0 comentaris
 

Comentaris

 
Afegir comentari
  • Nom
     
  • E-mail
     
  • Comentari
     
  •  
  •  
 

Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.

Rubitv.cat no es fa responsable de l’opinió expressada pels usuaris. No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones. Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.

Llegir avís legal

 

Notícies Relacionades

Política

11-12-2018

 

L’AUP demana que se suspengui l’aprovació del POUM per la manca de consens

L'Alternativa d'Unitat Popular considera que el Ple no es pot portar a aprovació el prope(…)

Societat

11-12-2018

 

L’Escola Teresa Altet recull el reconeixement d’Unicef

L'Escola Teresa Altet de Rubí ha recollit aquest dimarts el reconeixement atorgat per Uni(…)

Societat

11-12-2018

 

La Fiscalia investigarà els Mossos per no reprimir els CDR aquest cap de setmana

La Fiscalia investigarà l'actuació dels Mossos aquest cap de setmana en el tall de l'AP-(…)

Societat

11-12-2018

 

El president de l'AMI demana evitar «actituds violentes» el 21-D

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat la reunió ordinària d(…)
 
 

100 anys del tren a Rubí

La ciutat reviu l'arribada del ferrocarril l'any 1918

Subscriu-te al nostre butlletí

  • e-mail
 
 
Bars i Restaurants
Taxis i telèfons d'interès
Rep les notícies de Rubitv.cat per WhatsApp!